En un acte solemne i acadèmic a l’Ateneu Centre Cultural de la Fundació Iluro (c/Bonaire, 3, Mataró), el dimecres 25 de novembre de 2026, a les 19.00 h, es donarà a conèixer l’obra guanyadora del 68è Premi Iluro.
Des de la seva 60a edició, el guardó, a més de recerques específicament històriques, acull treballs d’humanitats i ciències socials, tant de caràcter general com particular i tant d’un període determinat com de mirada transversal.
Hi poden concórrer obres centrades en Mataró o el Maresme, així com treballs referits a altres àmbits territorials en els quals Mataró o el Maresme tinguin una presència destacada, o que abordin qüestions generals d’interès especial per a la ciutat o la comarca.
Els títols dels nou treballs presentats, per ordre de recepció, són:
- 1. Ildefons Ferrer i Roca (1728-1810) i el tarannà propi de l’Escola Pia de Catalunya
- 2. Veus foranes a l’Església. Mobilitat, xarxes i integració al Maresme durant els segles XVI i XVII
- 3. La Segona Comissió Gestora municipal franquista a Mataró (1940-1946). De les revolucions socials a la «revolució nacionalsindicalista»
- 4. Qui sosté la costa. Sorra, obres i responsabilitats al Maresme, 1985–2025
- 5. La Casa de Cos al Masnou
- 6. Com va viure Arenys de Munt la transició democràtica (1975-1982)
- 7. Jocs Florals i certàmens literaris al Maresme (1883-1923). Xarxes del catalanisme. Un microcosmos en moviment
- 8. Pel poble però amb el poble: el bisbe Mas (Mataró, 1860-Girona, 1920)
- 9. Immigració, festa i integració social en perspectiva històrica. El cas de Les Santes de Mataró (1950-2000)
Una de les voluntats essencials del guardó és, des dels seus inicis, comptar amb un jurat de prestigi, qualificat i rigorós. El jurat d’aquesta edició, presidit pel Dr. Joaquim Nadal i Farreras (Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural), està format pel Dr. Joaquim Albareda i Salvadó (Universitat Pompeu Fabra); la Dra. Maria Carme Belarte Franco (Institut Català d’Arqueologia Clàssica – Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats); la Dra. Blanca Garí de Aguilera (Universitat de Barcelona); el Sr. Nicolau Guanyabens i Calvet (Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró), i la Dra. Roser Salicrú i Lluch (Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats del Consell Superior d’Investigacions Científiques de Barcelona), que actua com a secretària en representació de la Fundació Iluro.
Com és habitual, coincidint amb l’acte de proclamació del veredicte del Premi Iluro 2026, es presentaran les publicacions de l’obra guanyadora i de l’accèssit de l’edició anterior. L’obra guanyadora del Premi Iluro 2025, número 93 de la col·lecció, és El Marquès Castelldosrius. Vida i carrera d’un noble català del Barroc, de Nèstor Ferrer i Torres. La monografia reconstrueix la trajectòria de Manuel de Sentmenat i de Lanuza (Barcelona, 1651 – Lima, 1710), darrer baró de Dosrius i primer marquès de Castelldosrius, a partir de fonts primàries inèdites procedents principalment del fons familiar. El volum recorre la seva carrera militar i diplomàtica, des de la Catalunya de la Guerra d’Holanda fins als virregnats de Mallorca i del Perú, passant per les ambaixades a Portugal i França, en el context de la crisi successòria de Carles II i la Guerra de Successió d’Espanya.
També es presentarà Mataró, 1950-1977. Hegemonia, declivi i ocàs del franquisme, de Joan Giménez i Blasco, accèssit del Premi Iluro 2025 i número 92 de la col·lecció. La monografia examina l’evolució de la ciutat durant el període final del règim franquista, tot abordant els processos de creixement urbà, immigració, desenvolupament industrial i conflictivitat social que van transformar profundament Mataró. L’estudi contribueix a comprendre els canvis que van marcar el pas de la dictadura a la democràcia en l’àmbit local.