El valor de les fundacions | La Vanguardia

22 de novembre de 2018

Què tenen en comú l’hospital de Sant Pau, el Banc dels Aliments, el pare Manel, l’Institut de Recerca de Vall d’Hebron, l’Obra Social de La Caixa, ProActiva Open Arms, l’Institut Guttmann, la Marató de TV3 o El Bulli? Aquestes entitats són part de les 2.585 fundacions que hi ha a Catalunya. Malgrat la importància que tenen les fundacions a casa nostra, es parla poc del valor que tenen per a la nostra societat, per a la nostra cultura i per a la nostra economia. Per la majoria de la gent les fundacions són entitats privades sense ànim de lucre que realitzen activitats benèfiques i culturals, però es desconeix que darrere d’elles hi descansa una part molt important de l’activitat vinculada a la salut, als serveis socials, a l’educació i a la recerca.

Al llarg de la història, a Catalunya hi ha hagut múltiples exemples de com la so­cietat s’ha organitzat per assolir ob­jectius d’interès general en àmbits molt dive­rsos per substituir la falta d’ins­truments pú­blics o d’iniciativa governamental. Des dels­ gremis a l’edat mitjana fins a les mútues ­de principis del segle XX, passant pels col·legis professionals nascuts a partir del segle XIX, o el dens teixit d’associacions –n’hi ha setanta mil, d’inscrites–, la societat civil s’ha organitzat per donar respostes ­en àmbits ben diversos. En aquest context, les fundacions, que són entitats de naturalesa privada ­que posen un patrimoni al servei d’una finalitat, acumulen més de 700 anys d’història al nostre país.

Recentment, amb motiu de la celebració dels quaranta anys de la Coordinadora Catalana de Fundacions, que n’agrupa més de cinc-centes, es va reconèixer les fundacions amb més de 500 anys d’història a Catalunya, entre d’altres la Fundació Hospital de Sant Celoni, creada l’any 1170, la Fundació Salut Empordà (Figueres, 1313), la Fundació Privada Hospital Asil de Granollers (1328), la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona, 1401) o la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa ­Tecla (Tarragona, 1464). Moltes d’aquestes entitats, que van néixer a l’entorn de l’Església, ac­tualment s’han convertit en entitats que gestionen serveis bàsics en moltes ciutats i comarques de Catalunya.

En el registre de fundacions de la Ge­neralitat de Catalunya actualment hi ha 2.585 fundacions inscrites, de les quals 2.250 consta que estan actives. Aquesta xifra representa el 25% del total de fun­dacions que hi ha a l’Estat. Amb les darreres dades disponibles en un estudi encarregat per la direcció general de Dret i Entitats Jurídiques, que depèn del Departament de Justícia, l’any 2015 les fundacions a Cata­lunya tenien 66.000 llocs de treball i suposaven el 2,2% del PIB, una xifra equivalent, per exemple, al doble de tot el sector pri­mari.

El gruix de l’activitat de les funda­cions, tant del sector públic com del privat, se centra en la salut, els serveis socials i l’educació, que sumen el 75% del volum, i la recerca i la cultura, que sumen un 10% més cada àmbit. La singularitat, però, de les ­fundacions és l’elevat valor afegit que aporten. Una gran majoria de les persones que hi treballen tenen titulació universitària i, en moltes ocasions, el resultat de la seva activitat és un element generador de riquesa. Això és especialment significatiu en les fundacions dedicades a la investigació i a la recerca que, sobretot en l’àmbit de la biomedicina, estan assolint resultats notables.

Per un país com Catalunya, les fundacions són un tresor. Creen valor i reinverteixen tots els seus excedents a continuar la seva missió i activitats. Molts dels nostres hospitals de referència, centres de recerca, grans equipaments culturals, entitats assistencials en l’àmbit de la dependència, de la gent gran i de l’atenció a les discapacitats o moltes institucions educatives s’articulen en forma de fundació. I també són l’espai on milers de voluntaris aporten el seu esforç. Per això és molt necessari disposar d’una legislació que, sense descuidar el control per garantir l’ús correcte dels recursos, també simplifiqui alguns dels tràmits que han de complir. Sense can­viar el model de la llei catalana vigent, segur que es podria facilitar la gestió en alguns aspectes.

Les fundacions també són un bon espai on es podria donar ­resposta a una les assignatures eternament pendents: el mecenatge. A diferència de molts altres països, singularment en el món anglosaxó, on el mecenatge és una via molt important per impulsar projectes d’interès general. Aquesta qüestió, que està estretament vinculada a la polí­tica fiscal, segur que es podria aco­modar d’una manera més fàcil sota el paraigua de les fun­da­cions i millorar els incentius escassos que preveu la regulació que ara existeix per a aquestes en­titats sense ànim de lucre. Quan com a país ens mirem al mirall, ens agrada veure el valor que ens aporten les fundacions. Són un tresor que hem de ­cuidar.

Notícia publicada a La Vanguardia