skip to Main Content

“S'ha superat el passat i ja ens coneixen pel que som”

President de la Fundació Iluro, Pere Carles

31 de juliol de 2016

Mataroní d’arrel

Advocat de professió, va acceptar el 2013 ocupar la presidència de la Fundació Iluro en substitució del seu antecessor, Rafael Montserrat. Mataroní de tota la vida i estretament vinculat a la ciutat, Pere Carles és membre d’Òmnium Cultural, entitat a través de la qual va entrar a formar part de la Fundació Iluro

Elena Ferran mataró

Si la gent ens veu com un lloc on pot venir a ajudar els altres, això tindrà un llarg recorregut

 Volem que l’Ateneu sigui un lloc de trànsit, amb un paper cultural més dinàmic
Assegura que amb els dos anys i mig al capdavant de l’entitat, s’encarrila una nova etapa. La Fundació Iluro és hereva de l’antiga Fundació Caixa Laietana i de la seva obra social.
Cap a on va la Fundació Iluro?

S’ha superat bé el passat i la gent ja ens coneix pel que som ara, no pas pel que havien estat els nostres avantpassats. Tenim identitat pròpia. Això passa per mostrar-te d’una altra manera, mantenint activitats i fent-ne d’altres. La dinàmica era molt antiga i encara estem modificant coses.

L’etiqueta, però, ha costat de treure.

Sí, però no tenim res a veure. Caixa Laietana era una entitat financera i nosaltres, una fundació privada especial, amb una activitat cultural i social. Allò era un negoci bancari que se’n va anar en orris, amb tot el que això implica. S’assumeix l’obra social que hi havia però absolutament canviada. No tenim ni els mateixos recursos ni objectius. Des de la fundació es vol salvar una activitat i un patrimoni per vincular-lo al territori.

S’ha pogut salvar?

Sí. El patronat actual rep de la Generalitat els actius que queden lligats a l’obra social. Amb el que tenim mirem de transformar-la.

Poc pressupost i molt de patrimoni. Com es fa?

Els actius són immobles i rendes i amb això s’actua. Disposem d’un pressupost d’uns 700.000 euros. La fundació és sòlida, no s’ha hagut de vendre res. Es preveien uns anys de pèrdues que tenien a veure amb la situació del mercat immobiliari, i després un cert equilibri pressupostari. La veritat és que hem fet un esforç per anar reduint la despesa fins a un 30% i ser prudents a l’hora d’assumir nous projectes.

strong>Això us ha frenat?

No tirarem endavant una idea si no tenim els recursos. Volem mantenir oberta la biblioteca i fer funcionar l’Ateneu; això implica uns costos que et dificulten fer coses noves. Treballem per transformar tot això, mirant de compartir o dimensionar d’una altra manera.

Com ara integrant la biblioteca a la xarxa de la Diputació?

Amb això treballem i esperem tancar un acord ben aviat, perquè n’anem parlant obertament tant amb l’Ajuntament com amb la Diputació. Creiem que funcionarà molt millor si som capaços d’integrar-la a la xarxa de biblioteques amb els mateixos serveis. No hem entrat en detalls, però es tracta de donar-li més potencialitat.

Teniu ara més usuaris?

Vam treure els torns perquè fos de lliure accés i la gent va entendre que podia venir. Això ens serveix per activar també el voluntariat. Aquest és un dels principals recursos que tenim i que volem potenciar i treure’n partit.

Són tres projectes que teniu en marxa…

í, n’estem molt contents, i gràcies a una vintena de voluntaris que hi ha al darrere. Les trobades a la biblioteca s’han fet amb escolars per fomentar la lectura, amb malalts oncològics derivats de l’hospital que tenen el club de lectura i les sessions amb els joves de la Fundació Maresme. Si la gent ens veu com un lloc on pot venir a ajudar els altres, això tindrà un llarg recorregut.

El fons antic de la fundació, què amaga?

No està tan ben catalogat com ens agradaria i encara hi ha molta feina pendent. L’objectiu és poder arribar a catalogar i digitalitzar tot el fons perquè és un tresor que s’ha d’ensenyar i consultar.

Esteu rehabilitant la joia del modernisme a Mataró. Lluirà el 2017?

Es van trobar les humitats a la xemeneia i es va decidir fer una rehabilitació a la façana perquè l’esgrafiat estava molt desgastat. Cap patró de la fundació es pot negar a invertir a la casa Coll i Regàs. La joia modernista s’ha de conservar com cal i donar-la a conèixer més del que s’ha fet fins ara. Estem treballant perquè llueixi en els actes de l’Any Puig i Cadafalch.

Quedarà com volíeu?

Sí, tot i que é un cert retard. Són obres complexes perquè hi intervé Patrimoni i qualsevol canvi ha de passar per moltes comissions. A diferència d’altres cases modernistes, aquesta no estava documentada. No es tenen fotografies de com era, però amb l’assessorament de la Generalitat s’està fent una bona feina.

I el futur de l’Ateneu, està garantit?

Conceptualment, un ateneu no pot ser només dues sales d’exposicions, i és el repte que encara no hem pogut treballar a fons. Volem que sigui un lloc més de trànsit i amb un paper cultural més dinàmic. No hem pogut treballar encara a fons, però pensem que pot ser un lloc per barrejar més activitats i públics.

El lloc és cèntric, igual que l’antiga seu.

Sí, ara les oficines centrals estan tancades i fan de magatzem, però és un actiu que s’haurà de fer rendir perquè la fundació pugui fer-hi coses. La ubicació és bona, però s’han de trobar les activitats per l’espai que hi ha.

Altres locals sí que es lloguen, o alguns s’han cedit a l’Ajuntament.

Sí l’edifici de la plaça Santa Anna el tenim pràcticament tot llogat. Però l’espai Gatassa, la millor manera d’obrir-lo al barri era fent el conveni amb l’Ajuntament. Al costat hi ha l’escola Josep Montserrat, que també és de la fundació, igual que l’escola de Cirera. Això explica el pes i el canvi de model que als anys seixanta portava l’obra social a cedir un espai per fer una escola. Ara això és impensable.

S’ha anunciat una exposició sobre Jordi Tardà? Hi ha més detalls?

La previsió és fer-la abans de final d’any. Ara s’estan catalogant els elements més significatius de la mostra i el discurs museogràfic. L’exposició d’homenatge i algun acte paral·lel es faran a la sala d’exposicions de l’edifici de Santa Anna. Tenim un conveni amb la família per exposar el seu fons.

Tindrem premi Iluro molts anys?

 

Per nosaltres és essencial mantenir-lo. És cert que vam rebaixar la dotació del premi, perquè va coincidir també en moments de crisi. Això va fer baixar inicialment la participació, però després es va tornar a animar.
Back To Top
Cercar